Pont del Comte d'Aranda

Autor: Administració Alta Anoia

Situat als afores del nucli, fou construït entre els anys 1787 i 1789, en el període del regnat de Carles III. Va permetre que el camí ral entre Barcelona i Lleida salvés el seu pas per la riera de Rubió, el qual fins aleshores provocava grans problemes als viatgers. Està estructurat a partir de dos arcs de mig punt, amb un pilar rectangular central amb talla aigües per tal de preservar l’estructura del pont en cas d’augment sobtat del cabal del riu. És conegut per aquest nom ja que en aquest període era senyor del castell de Jorba, Pere-Pau Abarca de Bolea, desè comte d’Aranda, estadista espanyol, ambaixador d’Espanya a Portugal, Polònia i França. També ocupà el càrrec de capità general de València i de Castella la Nova, i de governador del Consell de Castella. Fou ministre de Carles III i de Carles IV, que el considerava “más tozudo que una mula”. Una taca, però, en el seu important expedient: els anys 1768 i 1773 va decretar prohibicions en contra del català. De ben segur que aquest personatge va propiciar la construcció del pont, que es va convertir en la principal obra d’infraestructura feta a l’Anoia al segle XVIII.

El pont fou restaurat sota la direcció d’Enric Solsona entre 1988 i 1989.

Localització: Carretera de Rubió, km 548

Accès:Fàcil

Visita: Exterior i lliure