El ball de les Instàncies

Era una dansa particular de Jorba.

Ve d'instar (demanar, insistir...).

La tocava un músic sol amb un sol instrument LA GRALLA.

Reunit el públic, un de tants del públic, proposava en veu alta, que tal ballès amb tal (dient els noms); i dipositava dos xavos, més tard quatre quartos, i més tard augmentaren el valor.

Si els cridats ballaven l'individu que els havia assenyalat ja havia acabat i cridava un altre.  

Si els cridats no volien ballar, l'individu era obligat a assenyalar un altre parella i tornar a pagar i així fins que una parella ballava, si no hi volia tornar per tal de no pagar, el jovent el portava al abeurador dels matxos i el remullaven ben moll tot ell. I això com a càstig per voler fer ballar parelles amb problemes ( famílies renyides, novios renyits, fer agafar gelòs a un altre o un altra, etc..)  

Si el que feia la instància (cridar) ho feia bé, aleshores ballaven perquè precisament el que volien els promesos era ser cridats, proposats, INSTATS, EN PÚBLIC PER QUÈ AIXÒ DISTINGIA.

Primerament totes les instàncies es feien en públic, davant la plaça de l'església o a la plaça d'en Rovira, segons la festa; però tan bon punt es començar a fer grups i en llocs de sala tancada , ja es va anar perdent el to familiar, i s'introduí la novetat dels músics (acordions)

Llocs de sala que es recorden ( Casa Rovira, Casa Xic del Peró, Bordis, Emília, Pepito...)