Castell de Rubió

Bé Cultural d'Interès Nacional

Encimbellat dalt d'una roca, el castell de Rubió és avui només un tros de torre circular i uns quants llenços enrunats dels murs perimetrals, tot plegat situat dins del jardí d'una casa particular.

El castell de Rubió formaria part dels punts més avançats que delimitaven la frontera per la banda del comtat  d’Osona. En procedir-se a restaurar l’església de santa Maria, els treballs de recerca arqueològica posaren al descobert un conjunt de sitges destinades a emmagatzemar cereals, que palesaven la ocupació del lloc a finals del segle X i a la primera meitat del segle XI, època en què la primitiva fortificació va patir un incendi, probablement degut a la ràtzia d’Almansur. Això no obstant, no és fins al 1069 que trobem documentalment citat el castell. De jurisdicció reial, en foren castlans primer els Rubió: un document del 1198 esmenta a Pere Bertran de Rubió com a castlà del castell; després la fortificació passà als Castellolí, segons consta en un document del 1317. El 1380 Bernat de Boixadors comprà el castell i el seu “imperi” al rei Pere III el Cerimoniós; aquesta família mantindria el senyoriu fins a la fi de l’Antic Règim.  De la fortificació tan sols en resten, en estat ruïnós, una torre circular del segle XI i uns murs perimetrals que podrien ser dels segles XII i XIII, més ben treballats.

Localització: Carretera de Rubió, BV1037

Visita: Exterior i lliure