L'Abric Romaní

La investigació ha posat de manifest una seqüència estratigràfica de més de 16 metres de potència de formacions travertíniques producte de la deposició del carbonat càlcic contingut per l’aigua. La datació per mitjà de les sèries de l’urani donen unes dates compreses entre els 40.000 i els 75.000 anys BP. La totalitat dels nivells excavats pertanyen al període anomenat Paleolític mitjà, si exceptuem el primer nivell, excavat a l’època d’Amador Romaní, que podria correspondre al Paleolític superior. La singularitat del dipòsit sedimentari travertínic ha permès documentar fenòmens culturals com són els objectes de fusta, així com la sensibilitat del travertí a l’impacta tèrmic permet una aproximació a la tecnologia del foc.
Les restes òssies recuperades, producte de l’activitat cinegètica dels grups prehistòrics neandertals, evidencien un predomini dels herbívors sobre els carnívors, essent les espècies més representades el cérvol i el cavall. La indústria lítica, bàsicament d’estris de sílex, diferencia moments de major complexitat ocupacional caracteritzats per un treball que va de l’explotació del nòduls fins a la configuració final dels objectes al lloc, enfront d’altres moments d’una divisió més marcada dels processos, en els quals a l’abric únicament es porten a terme els estadis finals de la seqüència.
Paral·lelament  a la reconstrucció cultural de l’home de Neanderthal es porta a terme una reconstrucció paleoambiental a través de les anàlisis antracològiques (carbons), palinològiques (pol·len) o malacològiques (valves de moluscs).

Curiositats: En aquest marc natural incomparable de la cinglera del Capelló, el 1909 Amador Romaní, afeccionat autodidacte a l’arqueologia, descobria el que seria el primer jaciment del Paleolític Mitjà conegut a Catalunya i un dels de més interès científic en la seva categoria al món. El lloc en aquell moment es coneixia per la Balma del Fossar Vell, ja que havia estat lloc de sebolliment dels capelladins, al qual se li donà el nom d’Abric Romaní en honor del seu descobridor, com es feu en el cas de l’Abric Agut, en honor de Joan Agut, que el descobrí el 1910. Amador Romaní excavà ambdós abrics amén d’explorar altres cavitats de la cinglera entre els anys 1905 i 1916. Una segona fase d’excavacions tingué lloc entre 1956 i 1962 sota la direcció de Eduard Ripoll i Perelló, amb el suport del Museu Arqueològic de Barcelona, dependent de la Diputació. Els treballs científics al jaciment els va reprendre el 1983 un equip multidisciplinar sota la direcció d’Eudald Carbonell, primer des del Centre de Recerques Paleo-Eco-Socials de Girona i, a partir de 1988, des de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Accés: Molt fàcil, amb vehicle i a peu

Visita: Servei de visites organitzades i comentades.

Informació i reserves:
Museu Molí Paperer de Capellades
c. Pau Casals, s/n
08786 Capellades
Tel. i Fax: 93 801 28 50