Sant Vicenç de Conill

Autor: Administració Alta Anoia

L’edifici actual fou construït a principi del segle XVII, aixecat en un espai totalment diferent al primitiu. Així, ens trobem amb un temple rectangular amb un petit campanar de torre. A l’interior es conserva en una fornícula situada al cantó de l’epístola, una magnífica imatge del sant titular, obrada en plata durant la primera meitat del segle XVII. Sobre un perol circular s’assenta la imatge del sant amb els seus atributs: la palma de màrtir i la roda de molí. Cal destacar el delicat treball de repujat de l’ornamentació floral de la corona i de cisellat de l’ornamentació de la dalmàtica, d’on, com a element a remarcar, cal fer menció especial del motiu heràldic d’aquest nucli de població, un conill. La finor, exuberància ornamental i qualitat artística d’aquesta obra palesen la destresa del seu autor, del qual, gràcies a la marca toponímica (+BAR), podem saber que fou un argenter barceloní. També es conserva a l’interior una creu processional barroca de plata de gran valor artístic.
El nucli de Conill fou municipi independent fins al segle XIX.
El nom de Conill no sorgeix pel fet de tractar-se d’un lloc en el qual eren abundants aquest tipus d’animals, sinó que fa referència al llatí cuniculus, que vol dir galeria subterrània, especialment el lloc d’accés a una mina. Sembla que la tradició popular confirma aquesta hipòtesi, ja que sempre s’ha parlat de diverses conduccions subterrànies que s’havien utilitzat per a usos diversos.

Localització: Conill

Accès: Fàcil

Visita: Exterior i lliure

Per visitar l’interior cal demanar la clau al telèfon 609 420 035 (Antoni de Solà)