El Roc de Ca n'Espanyol

Autor: Administració Alta Anoia

Sembla que es tracta d’un espai destinat a habitatge, possiblement periòdic o provisional, amb unes dimensions aproximades de més d’un metre d’amplada, 2,50 metres d’amplada i una profunditat de més de 2,50 metres. Hi ha un conjunt de detalls que confirmen que l’obertura es tancava des de l’interior amb algun tipus de porta avui desapareguda, construïda de fusta o d’elements vegetals. A l’interior destaquen dos encaixos a la base exterior, aptes per situar-hi algun element de tancament. A la mateixa alçada i a la part superior s’observen dues petites incisions destinades a posar-hi algun tipus de barra travessera. Uns forats a l’exterior, concretament al frontal dret, ens ajuden a accedir a l’interior. L’oxidació de la roca i restes de fum confirmen que s’hi feia algun tipus de foc a l’interior. Alguns autors també han identificat la presència d’algun tipus de pintura, concretament testimonis d’ocre, avui difícilment identificables.

S’ha identificat generalment i gairebé de forma unànime com un espai destinat al culte cristià, amb reminiscències de cultures anteriors. Hi ha, però, diverses preguntes per respondre. ¿Com és que en un territori en el qual hi ha aquesta densitat tant i tant alta de forats a la roca qualificats com a ermitoris, després no s’’hi ha vist consolidar-se cap tipus de recinte religiós important, cap tipus de convent? ¿Com és que tants eremitoris no han provocat que l’índex de presència d’esglésies romàniques fos superior en aquesta zona a d’altres territoris del país? Si estem parlant de culte cristià, com és que els testimonis d’empremtes o símbols cristians incisos a la roca són tant escassos? I la documentació altmedieval no hauria de parlar-ne, en tractar-se d’una zona amb tanta presència eremítica?

Localització: Camí que surt de la carretera BV-1031 en direcció a Cal Barrusca

Accès: Fàcil

Visita: lliure i exterior